Presentació
A finals dels anys 60 en l’àmbit de l’escena internacional apareixen les primeres companyies de creació col·lectiva. Són formacions que renuncien a l’estructura ortodoxa característica del teatre tradicional, no tan sols com un acte de ruptura artística, sinó també com a símbol d’una postura política que aposta per l’autogestió i la renúncia de qualsevol relació jeràrquica o de poder.
Són col·lectius que duen a terme un treball:
-Transversal, en el qual tothom participa en els diferents àmbits.
-Sincrònic, en tant que, sovint, les diferents etapes de creació (escriptura dramàtica, assaigs, disseny de llums, vestuari i escenografia…) succeeixen al mateix temps i en el mateix espai.
-Polisèmic, ja que es promou la fricció entre artistes de diferents disciplines.
Des d’aleshores, aquesta singular manera de crear s’ha convertit en un mitjà excepcional per a la investigació de nous gèneres escènics, originals i innovadors, utilitzant i fusionant una amplia gamma de llenguatges.
En aquesta conferència es planteja la magnitud del repte que representa afrontar un treball d’aquest tipus i quines poden ser les meravelles (o els horrors) que trobarem pel camí, segons com organitzem el procés.
Durada entre 60’ i 90’
Llocs on s’ha impartit:
- Encontre d’autors franco-catalans (Perpinyà)
- Aula de Teatre de la Universitat de Lleida
- ERAM. Escola Universitària (Girona)
- Festival km 0. La Vilella (Barcelona)
Ponent: Enric Ases Casamitjana
Quan els processos creatius estan al servei de les necessitats de l’ego o de la reafirmació personal, el treball esdevé feixuc i ple de confrontacions. Sovint com a artistes defensem tan apassionadament les nostres idees que acabem identificant-nos amb elles. Aquests mecanismes perversos acaben provocant tota mena de naufragis artístics, anímics i econòmics.
Si necessiteu més info...
sobre els cursos i tallers